Enmig de la trista realitat d'una tercera setmana de confinament per als residents de Barcelona, inclosa la meva família, els gestos de solidaritat comunitària aporten espurnes d'esperança i dignitat.
El virus COVID-19 va matar més de 8.000 persones a Espanya durant el mes de març. El sistema sanitari públic es troba sota una pressió sense precedents, amb el subministrament d'equips de protecció personal sota mínims.
Els venedors ambulants de Barcelona (manteros en espanyol, o manters en català), la majoria procedents de l'Àfrica subsahariana, encaren un futur especialment incert, ja que el confinament imposat pel govern prohibeix les activitats econòmiques no essencials. Fa temps que denuncien controls d’identitat discriminatoris i un ús de la força desproporcionat per part de la policia i dels guardes de seguretat del transport públic, a més d’actituds xenòfobes del públic general.
Ara, com que no se'ls permet vendre els seus productes, alguns venedors ambulants han unit forces amb una empresa de roba local per cosir mascaretes i davantals per als treballadors sanitaris, que compten amb poc material. Fan servir la iniciativa per sensibilitzar sobre la situació dels manters que ara no tenen manera de guanyar-se la vida com ho fan habitualment. A més, recapten diners per a un banc d'aliments creat per proporcionar subministraments essencials als membres de la seva comunitat, els ingressos precaris de la qual han quedat reduïts a zero.
Els manters no són els únics que s’estan solidaritzant amb el personal sanitari. Refugiats i persones sense llar han començat a cosir mascaretes en un alberg de Barcelona, i a finals de la setmana passada ja n'havien confeccionat 1.000.
Els grups d'artesania locals han començat a recollir donacions per comprar bosses d'escombraries i convertir-les en bates improvisades per a treballadors dels hospitals que tenen poc material. Les professores de costura dels nostres fills són unes de les líders d’aquest nou moviment organitzat a través de les xarxes socials per aconseguir que cap professional d’infermeria es quedi sense bata.
Aquests actes de solidaritat naixen de l'esperança de superar la crisi plegats, units pels lligams mes bàsics. Així es tradueixen a l’acció els aplaudiments que s’estan fent en ciutats d’arreu del món pels treballadors essencials que garanteixen el funcionament de les nostres societats.
Aquests actes demostren el valor de la dignitat humana i el reconeixement de la importància dels drets humans fonamentals més enllà dels moments de crisi: el dret a la salut, el dret a unes condicions laborals segures i dignes per als treballadors sanitaris, i el dret a tenir els aliments suficients a taula. Ofereixen una visió positiva sobre com podem viure plegats i prioritzar el respecte dels drets que no hem d'oblidar un cop hagi passat el virus.
